Home

  • Albert Bastardes i Porcel
    10/09/2018

    Obituari Albert Bastardes i Porcel

    ALBERT BASTARDES I PORCEL (1933-2018)
    A finals d’aquest agost va morir l’Albert Bastardes i Porcel el qual deixa enrere una prolífica i diversificada obra com a arquitecte, dissenyador, escriptor i cultivador de les arts escèniques.
    Aquí el recordarem com a dissenyador ja que es va involucrar activament en la pràctica i en la institucionalització d’aquesta professió als anys seixanta i setanta quan ningú la coneixia. Durant aquesta època el trobem a Barcelona com a cap de compres i dissenyador de la llegendària botiga Mobles Maldà, com a projectista al negoci de mobles de Joaquim Belsa i com a membre de la societat Editorial Disseny Industrial Bastardes Schmid que entre 1960 i 1964 produïa mobles dissenyats per Antoni de Moragas i Gallissà.

    El 1960, en ple franquisme, Bastardes va ser membre fundador de l’Agrupació de Disseny Industrial del FAD, presidida per Moragas, la qual va tenir bastants problemes per a legalitzar-se. Fa pocs mesos, en el simposi Disseny i franquisme, Teresa Bastardes ens recordava  com el seu pare va haver de respondre a una “entrevista” feta per un policia al seu domicili, a propòsit de la creació de l’ADI, una entitat sospitosa pel règim per que practicava una activitat llavors desconeguda com era el disseny industrial.   LA LEGALIZACIÓN DEL ADI FAD EN 1960. INTERROGATORIOS POLICIALES E INFORMES DEL GOBIERNO CIVIL DE BARCELONA, UNA PRÁCTICA HABITUAL

    L’interès per aquesta professió el va portar a ser professor (1969-1974) de la secció de disseny d’interiors i disseny industrial de l’Escola Massana, creada el 1964 per Santiago Pey. Lamentablement jo no vaig coincidir amb ell a la Massana ja que vaig entrar-hi com a docent el 1976 però sí que recordo els seus escrits a sobre arquitectura i disseny  a la revistes Serra d’Or i a On Diseño.

    Amb Bastardes perdem un dels pioners del disseny, un d’aquells homes que fa gairebé seixanta anys, quan Espanya era un desert industrial i cultural, van creure i defensar que projectant l’entorn d’una manera intel·ligent i estèticament satisfactòria es podria fer un món millor.

    Isabel Campi
    Presidenta de la FHD